Goldenlady

sábado, noviembre 26, 2005

Acabo de tornar d'una rave okupa. Era a un antic teatre, per allà el gòtic, tirant cap al Born. Sempre he simpatitza't amb la ideologia okupa, la idea d'utilitzar els espais buits i tancats per a temes socials o habitatge. Però això no. Era un antre de merda, amb gent tirada per terra. El lavabo, com el de trainspotting però amb l'afegit de pixar amb la porta oberta perquè no hi havia llum, mentre un tio vomitava sang a la pica que ja estava saturada per una aigua marró. El terra amb un tou de porqueria per allà on passaves. La gent drogadíssima, peò drogada de malalta no de passar-ho bé. Gent acabada, amb cicatrius, bruta, desdentegada (hi havia un tio que no tenia cap dent), tirada pel terra, amb gossos, amb unes pintes xunguíssimes... i la sensació de que estaves jugant amb foc, tot trencat i acabat, en una decadència fins i tot repulsiva, i el fet de veure que hi havia unes set-centes persones pel cap baix... tothom oferint més merda, davant de gent que estava tirada al terra amb un mal viatge i tenint convulsions...
Deu minuts, deu minuts per a veure-ho tot i marxar segura de que estava caminant entre dimonis, i que allà no em podia passar res de bo...


La Vanguardia, Dissabte 26 de Novembre

Titular:


El PP dice que ETA impone que Catalunya sea una nación


Subtítol 1:


Acebes afirma que los etarras tutelan el proceso del Estatut antes de la tregua


Sabeu aquelles pel·lícules on el dolent vol dominar el món amb un pla absurd i s'entreté pintant-se retrats i somiant que ja ho és mentre el seu servent més fidel ja li diu "missenyor" i s'agenolla cada cop que el veu mentre li besa la mà?

Tu ja te n'adones que de fet té una pla horroròs, però es passarà la meitat de la pel·lícula aconseguint avenços contra tot pronòstic de la lògica, i fins i tot algún moment tindrà al bo de la pel·li pràcticament atrapat...

Però només practicament... perquè els bons sempre guanyen...

O no?


viernes, noviembre 25, 2005

Ha arribat a les meves mans el núm. de novembre de Vogue. És el primer cop que llegeixo (o miro, més ben dit) un Vogue sencer i en el moment que és actual.
La primera cosa que no em sorprèn, però sí em fa pensar en la quantitat de pasta que té la gent, són els preus. Accessoris com una funda per l'iPOD feta de cristalls de Swarowski i altres absurditats costen un ull, el nas i les dents de la cara.
Però l'altre tema interessant és que ja a la pàgina 34 (parlem d'un exemplar de 322 planes, ojo), trobem una foto de la Kate Moss on Vogue es pronuncia a favor d'ella, defensant la seva intimitat, i dient que té una addició però que continua sent lo más. (Que com a dona guapa ho és, encara que hagi perdut nosequants contractes i li hagin dit de tot).
Doncs bé, si agafes el Vogue aquest, trobes una Kate Moss meravellosament divina anunciant el perfum Opium d'YvesSaintLauren, roba de Burberry, joies d'H.Stern, jeans de Gloria Vanderbilt i la "nueva colección hiperfemenina" d' Alberta Ferreti. Les fotos d'opium i de Burberrys són campanyes de fa més de tres anys!

Jo l'altre dia al concert de Coldplay, quan va sortir per la pantalla la vaig aplaudir. Només per contrarrestar els "psé" i les cares de "qué mal!!" que feien les paies del meu costat. Bé, i sí: perquè trobo que directius que esnifin més que ella l'acomiadin perquè queda bé, i després rescatin campanyes de fa mil·lenis és de lo més rastrero. No et creguis Kate, vals més pasta ara drogada, i tranquil·la que tornaràn. Que el morbillo de " a ver si ya está bién" també ven.


martes, noviembre 22, 2005

Déu ni do com em vaig posar ahir a la nit de trascendental després de las copichuelas de vino...



Perquè busquem coses a on no les hem perdut?


lunes, noviembre 21, 2005

Dissabte vaig fer una cosa que creia que mai de la vida faria.
Jo mateixa com a mite propi vaig caure.
I m'ha fet por.


Tampoc vaig dir la frase "Tienes doce años?" quan l'havia de dir. (gràcies, Closer)
També vaig dir moltes coses que no venien a cuento.
A algú que no les havia de sentir.

I em vaig creure coses.
que no m'hauria d'haver cregut.


Per tant diumenge em vaig llevar amb una ressaca important i amb la sensació de creure una miqueeeeeta menys en tot.