Goldenlady

domingo, octubre 30, 2005

Aquest serà l'últim, crec, perque el dia 1 s'acaba... Aquest és el conte del Joan enric:



Pendent amunt, parlava a... al fill? No es pot dir del cert...
Era d'aquella mena de dones que posen bossetes d'espígol als calaixos de les calcetes i que es preocupen per la rebequeta del nen en ple agost.
-...després passarem per ca la Molly Flitch- deia (volem suposar) al fill-remolc que arrossegava avinguda Amsterdam amunt- i comprarem safrà i comí, ah! i marduix per la coca...
Hi ha un combat entre el pes dels pits i la respiració de pujada. També hi ha mocs de nen freds.
-.. que no ens deixem el tabacu "àguila imperial" pel papà que si...-remugueijos indesxifrables-... al forn hi anirem tot tornant de.
Stop de cop.
Un nen plora ("déu meu, serà el meu estimat fildurcillo?") però plora massa lluny per ser el seu fill ("uf!"). A la cantonada un nen (el que plora) arrenca a córrer amb una pedra de la mida d'una pilota de golf a la mà tacada amb sang del seu front.
El nen (el seu) somriu (!?).
-Oh! Verge dels Cels! Li has tirat la pedra? has estat tu? Oh sí!!!- bolet- Una altra vegada? ja no sé com fer-m'ho! M'estàs portant pel camí de l'amargura! Com m'ha pogut sortir un fill així? Quan no és una cosa és una altra! Ets dolent! Però en que coi estaves pensant? No saps que està mal fet? D'on redéu ho has après? -pregunta sense deixar espais per respondre. Parla sense escoltar. Demana explicacions però no explica. Està educant el fill (perquè apregui a parlar sense escoltar? A exigir sense donar?)- en fas una darrera l'altra... Que Déu s'apiadi de tu! -clama.


Però Déu no s'apiadà d'ell: de gran, seria Benet XVI.