Goldenlady

viernes, octubre 14, 2005

S'ha acabat.

S'ha acabat veure't i tremolar. S'ha acabat escriure sobre tu cada dia al diari que em vas regalar. S'ha acabat pensar que potser ens veiem avui. S'ha acabat pensar que seuràs a la meva taula per fer un cafè. S'ha acabat pensar que estaràs fent ara, després, aquesta tarda, aquesta nit, i demà quan et llevis. S'ha acabat no escriure aquí el que penso per si després se t'acudís llegir-ho i pensar que intento dir-te alguna cosa. S'ha acabat pensar que llegiràs això i em diràs alguna cosa. S'ha acabat patir per com t'he de saludar, per no excedir-me, i ratllar-me després per si he estat massa seca i no em parlaràs més. S'ha acabat pensar que abans que marxi ens veurem una tarda, i que serà maco. S'ha acabat pensar que sentiria ara si m'abracessis. S'ha acabat desitjar que algú em miri com tu, em toqui com tu, m'abraci per la nit com tu.

Diria que m'alegro per tu i que vull que siguis feliç, però no em fa ni puta gràcia. Si puc, s'ha acabat.