Goldenlady

domingo, septiembre 18, 2005

Reflexions del cap de setmana:

- Visca els cigrons! Allà on siguin tornaria a compartir una setmana amb elles...
- A major expectativa, menor resultat. Perquè, perquè, perquè?¿?¿?¿?



I la pregunta... ets fitness o ets tantra? perque jo sóc tantra i no sé com entendre'm amb un fitness...


martes, septiembre 13, 2005

Conte nº 2 per "Mini". Llarg, però completament diferent a l'altre. Això es posa difícil, i estic començant a pensar que podríeu votar als comentaris, per veure sondejos del tema.





"- Benvolguts germans i germanes. Benvolguts fills meus diaques:

No dubtem que l?apòstol es dirigeix a tots els cristians quan ens diu: caritas Christi urget nos, ens apressa l?amor de Crist! Quantes vegades vaig escoltar aquesta expressió en llavis de sant Josep Maria Escrivà de Balaguer!! Les ànimes l?urgien, la salvació de les ànimes, per les quals estava disposat a donar la vida. Seguia en això, com en tot, l?exemple de Jesucrist, quan exclamava: foc he vingut a portar a la terra, i què vull sinó que ja cremi?? Trobar el gust de la mel i la bresca en les paraules de Sant Joan: que us estimeu! ? Coff, coff, coff-.

Benet XVI va tossir interrompent per primera vegada l?homilia aquell matí. Encara tenia el coll ressec de les copes posteriors al sopar oficial de la nit anterior amb Ses Majestats els Reis d?Espanya i corresponent descendència. Detestava aquells sopars. Ell que era home de plat d?arròs bullit i aigua (sense més misteri) es veia, d?ençà que era l?enviat de Déu per lligar i deslligar els afers terrenals, obligat a aquest tipus de sacrificis... I fer-lo anar a dormir tan tard... però què es pensaven? A la seva edat ja... no estava per massa festes, i mai havia estat home d?ostentació ni de celebracions, tret de les que, per bé de la seva vocació, duia a terme en la més absoluta austeritat i intimitat.

Va prosseguir el discurs emocionat. Barcelona li portava bons records del seu amic Josep Maria, i l?homilia d?avui era l?homenatge més sincer que podia fer-li, doncs... Doncs estava començant a posar-se de mala llet. D?entre tot el vestuari que es veia obligat a suportar, hi havia unes blondes de fil d?or del barret que començaven a picar-li... i... eren realment molestes! Per Déu... aquí en mig no hi ha forma de rascar-se... ai, la verge santa... tan còmode com anava sempre ell amb les seves samarretes de felpa i la gorra de llana, i no amb aquestes cursileries i complements que... mare meva, quina picor... és que ben bé a la closca, ja és mala sort!
Aviam Benet, no et posis nerviós... poc a poc i discretament... com qui no vol la cosa... o em rasco o caic rodó així que...

- La posa sobre les seves espatlles, carrega amb la nostra humanitat, ens porta a nosaltres mateixos, doncs ELL és el bon pastor que ofereix la vida per les seves ovelles! Crist ens porta a tots nosaltres i ens convida a... ai!!!

Es va fer un silenci incòmode i un cardenal va acostar-se de seguida per comprovar si Benet estava bé i podia seguir el discurs. Un simple gest afirmatiu amb la mà i va prosseguir... Mare de Déu Senyor Santíssim, quina hòstia! Ben bé al mig de l?ull! Ara li costava seguir llegint el q havia escrit... Esclar, sinó l?obliguessin a dur aquest anellot de robí tamany pilota de golf, no li passarien aquestes coses... Ai, ara sortiria a totes les notícies i tots els zàpings donant-se una ller amb aquella bola ben bé a l?ull, en un estranyíssim gest...

Emprenyat va decidir escurçar l?homilia per acabar amb la cerimònia quan abans i treure?s tot allò. Va beneir i va seure, perquè era el torn del cor Flor d?Espígol, que cantarien el Virolai i altres temes típics de la regió... va relaxar-se una mica a la cadira...
Encara li quedaven divuit dies de ?tour? per Europa, i ho detestava. Això que tot just havia començat... Demà havia de volar cap a Amsterdam, amb el seu jet privat, l?Àguila Imperial. Ell havia demanat anar-hi amb ryanair, com tothom, però, altra vegada no l?havien deixat... va sospirar.

No acabava d?agradar-li la feina... era tot fora de mida, tot a gran escala, i era molt i molt cansat... Ell era un home de costums molt senzills, molt casolà... Tot això li estava costant molt... El seu primer ministre sempre li deia: Amb Joan Pau 2n no hi havia tantes queixes! Aviam si de posar el cul en la mateixa cadira se li queda alguna cosa, Santedat! Malcriat, més que malcriat!
Benet XVI va sospirar assegut al tro de la catedral de Barcelona. Va aixecar la vista com si busqués el cel a través de la pedra... Amb una mica de sort demà cauria una bona tamborinada de fildurcillos i el farien tornar cap a Roma..."