Goldenlady

viernes, febrero 18, 2005

Avui al ferrocarril he vist una noia que plorava. Ho feia molt discretament, mirant cap a la finestra. Calmada i serena, no li preocupava gens el que pogués pensar tota la gent que la podia veure. M'ha fet pensar que tenia un bon motiu per plorar: semblava que tingués una gran pena i deixava que aquesta pena s'expressés amb tota la tranquilitat, sense ni una mica de nerviosisme o descontrol.
Quan veig plorar algú que no conec em passa que per una banda m'hi acostaria, i per l'altra m'hi allunyaria respectuosament.