Goldenlady

lunes, mayo 03, 2004

Ara fa molts dies que no escric perquè la tirania de Telefònica em té sense ADSL i la intransigència del meu pare sense internet.
Aquest cap de setmana amb el Cor de Noies em gravat el nostre primer cd. Ha estat molt cansat, molt pesat, moltes hores... Però ens feia il·lusió, i hi ha poques coses avui en dia que encara ens puguin ilusionar. Gravar un cd costa molts diners: els tècnics, pianista, orquestra... I quan tens trenta persones cantant, les coses s'han de repetir moltes vegades, el mínim soroll t'espatlla aquella versió, i has de fer que orquestra, pianista, cor i director repeteixin una altra vegada. Sense cap respiració fora de lloc, cap soroll de cap peu, ni un moviment...
En mig de la gravació, irrumpeix a l'estudi (el nou del Palau de la Música) l'ex-excelentíssima i ex-ilustre ex-ministra Virulés que el diumenge al matí no se li acud res més que visitar el Palau amb una espècie de sequito familiar, i passejar-se per tot arreu com si fos Déu omnipotent, interrumpint la feina de tres dies de més de quaranta persones. En Lluís, el nostre director, es va girar indignadíssim en sentir passos i sorolls.
- Estem fent una gravació, no pot entrar ningú.
- Seran cinc minuts, és una visita important.
- No, no, no pot ser, no hi pot haver ningú a la sala, i ara no es pot parar.
- Dos minuts.
- Que li dic que és una gravació, no puc parar i no es pot fer visita ara.
- No el sento.
- Que se'n vagin, no podem parar, estem gravant.
- És la senyora ministra...
- O MARXEN ARA MATEIX O NO GRAVO EL DISC!!!!

Resulta indignant que una senyora tan culta i instruida (o almenys amb una mica de savoir faire) com hauria de ser una ex-ministra s'assegués a una butaca indiferent mentre aquesta discussió ens treia a tots de polleguera, interrompia la gravació i la concentració.
Al final vam començar a cantar perquè marxessin, però després al director li van fer una xerrada.