Goldenlady

viernes, marzo 26, 2004

Sempre els moments que m?s m'han atret de la hist?ria han estat aquells en que la situaci? posava al l?mit la for?a de les persones. La seva resist?ncia, i el seu instint de superviv?ncia davant situacions com l'holocaust nazi, r?gims dictatorials i les seves repressions (no nom?s a Espanya: a Llatinoam?rica, a molts pa?sos), fam, guerres, genocidis i migracions massives... moments en que les persones, mogudes per el desig o la necessitat de continuar endavant suportaven condicions dur?ssimes i realitzaven sacrificis impensables.
I un bon dia et despertes i tot el que et mantenia en peu s'ha caigut, la teva vida ha canviat per sempre d'una manera estranya i horrible. Com si haguessis entrat en un espiral i vas lliscant, veient com la volta ?s cada vegada m?s petita i m?s asfixiant. Est?s esperant el moment en que sense poder-ho evitar el teu cos dir? que ja en t? prou de patir i caur?s morta, en qualsevol rac?, en qualsevol moment. I quan creus que no pots estar pitjor, es va succeint una trucul?ncia rera l'altre. Arriba un punt que donaries tot el que tens i tot el que ets per tornar enrrere dos mesos, quatre, cinc, i te'n adones que ja no recordes com eres llavors.
Per? sense saber com, al l?mit i i en la seminconsci?ncia, continues endavant.