Goldenlady

viernes, marzo 19, 2004

Ahir va tornar a passar. Normalment, quan conec algú, no s'hi fixa, però de tant en tant sí. I m'ho pregunten. "D'on ets?"
No és per l'aspecte físic, és per l'accent. " De Barcelona. D'on creies que era?"
- de Vic?
- de Manresa?
- no, no, tienes una entonación así como gallega.
- a mi me recuerda la entonación de Salamanca. Tengo una amiga que es de allí y...
- no, no catalana, segur. Però no pot ser de Barcelona. D'on és la teva família?

Doncs mon pare sempre ha viscut a Barcelona, i ma mare també, tot i que ma mare quan era petita només parlava castellà, perquè la seva família és andalusa.
Feia molt que no recordava això, però ahir m'ho van tornar a dir, i em sembla que quan m'ho tornin a fer m'inventaré una família catalana de terra endins, per justificar el meu accent (que jo juraria que és de Barcelona).


martes, marzo 16, 2004

Hi havia una vegada una nena que tenia un blog que es deia goldenlady.
Com totes les nenes mimades, li va dedicar molta atenció al principi, i poc a poc li va semblar que ja no era tan especial. Se sentia una nena més gran o més complicada i creia que necessitava una altra joguina. Una que li permetés jugar diferent, i en solitari. Se sentia ESQUIZOFRÉNICA Y DEMENTE. Així que durant un temps, la novetat li va servir per continuar jugant.
I ara que ja està més a gust amb si mateixa, retroba la pau en les joguines de sempre.