Goldenlady

sábado, febrero 07, 2004

Fingir durant tot el dia. Perquè sí, perque cal tirar endavant. Perquè és més fàcil fer veure que tot funciona, que el món segueix el seu curs amb el mateix ordre natural de sempre. Millor fingir que continuo veient el blanc de color blanc, el negre, negre, i la meva vida de color rosa.
Que un dia asolellat encara m'alegra. Que si em prenc un munt de birres és perquè estic de farra. Que si m'arreglo és perque em trobin guapa.
És més fàcil així.
Que si escolto música tot el dia és perquè em vé de gust, i no perquè ja no sàpiga viure en silenci. (el silenci a vegades diu massa... i em fa por escoltar-lo).
I amb tot això, aquesta sensació només em durarà un moment, un instant en que tot serà horrible, i feixuc, i desitjaré embolicar-me amb un llençol, i no destapar-me fins que (com una papallona), alguna metamorfosi em doni ales i colors.


jueves, febrero 05, 2004

He vist per la televisió que la estupendíssima indústria farmacèutica està posant a prova estudis amb fàrmacs elaborats a partir de Cannabis.
Mare de Déu, quina revolució. Diuen que seran molt efectius per a pacients amb Esclerosi Múltiple i per paliar el dolor que causen patologies tan agressives com el càncer.
Ja fa anys que se'n parlen de les propietats terapèutiques del Cannabis, dels seus efectes relaxants i analgèsics, i que molts malalts els utilitzen de manera alternativa, "fora de la llei".
I el que jo no entenc és quin tipus de problema hi ha en la utilització del Cannabis. Tots els fàrmacs psiquiàtrics canvien la teva conducta, poden resultar addictius si se'n fa abús, i són drogues. Qui decideix que el Cannabis no es tan bo com les Benzodiacepines, o com el Valium, el Prozac o el Topamax? Qui creu que té el dret de decidir quin coi de substàncies podem ingerir i quines no? Ja sortint de consideracions com la legalitat o la il·legalitat de les drogues, qui creu que té autonomia sobre el meu cos per a decidir el que em puc pendre o no?
És com la eutanàssia, no entendré mai que hagis de demanar permís per morir i que te'l puguin "denegar". I menys encara a un estat o govern.