Goldenlady

viernes, noviembre 07, 2003


Feia molt de temps que no em passava això: estic esperant que algú em contesti un mail.
Però l'estic esperant amb candeletes. Miro cada dia aquella compta de correu on algun dia podria arribar la resposta i no hi és. És molt frustrant.
No té res a veure amb amor ni amb sexe, ments pertorbades i imaginatives. És la resposta d'un persona que admiro profundament i de la qual vull saber més, llegir més, rebre més, conéixer més...
Estic esperant que arribi el teu mail. Si pot ser, no triguis gaire...


Aquest quadre és de Teresa Carballo Rey, i si voleu més informació i saber-ne alguna coseta més la trobareu aquí.


miércoles, noviembre 05, 2003

Quan era petitona, en contra de tots els pronòstics familiars jo no volia estudiar música: volia estudiar dansa.
A mi em fascinaven els moviments elegantíssims, fràgils i alhora segurs dels ballarins i ballarines, les coreografies, els vestuaris i l'escenografia. Em gravava en vídeo (ara no en fan, però quan jo era petita feien ballet per la tele de tant en tant) els grans ballets: Trencanous, Giselle, Les Sílfides, El llac dels cignes, La Bella Dorment, Coppelia, El corsari... I interpretat pels grans ballarins del segle passat: Margot Fonteyn, Natalia Makarova, Rudolf Nureyev... Llegia sobre ballarins dels quals no hi havia gravacions però que havien perdurat en el record o se'n guardava alguna fotografia: Isadora Duncan, Ana Pavlova...
Jo em vaig decidir a ser ballarina, i vaig començar a fer classes. Deuria tenir sis o set anys quan vaig començar i deu o onze quan ho deuria deixar. Primer vaig començar a l'escola. Després a una acadèmia. I finalment a l'Institut del Teatre, on després de dos anys vaig acceptar que més que ballar, jo tindria el do d'apreciar la dansa..
Guardo molts records d'aquesta època. Teníem una profe russa que es déia Barbara i que ens feia molta por a totes, perquè sempre que venia ens feia obrir de cames amb l'esquena al terra, i si no t'obries prou se t'asseia a sobre. Jo recordo a totes les nenes estirades de bocaterrossa, i la que sofria el martiri plorava en silenci, mentre la puta de la Bárbara ens déia: "Si esto no es naddda, niñassss... que os quejáis porrr toddo...". Quan et tocava a tu entenies perquè les demés ploraven, i jo que de petita estava grosseta i era poc elàstica, passava pel tràngol bastant malament. No podia ni respirar. I no te'n adonaves i per molt que volies aguantar ja estaves plorant.
També recordo disfrutar molt ballant, més que res perquè jo nom'esforçava gaire. S'ha de ser molt tenaç i molt constant, tenir una grandíssima força de voluntat. Les quatre hores d'assaig diàries jo les suportava amb prou feines, i la resta de nenes el cap de setmana es posaven a practicar. Jo em dedicava a dormir...
Al final em van suspendre i no em va quedar més opció. Em vaig sentir fatal en aquell moment, molt fracassada. Però ara entenc que jo no tenia la motivació suficient, ni volia esforçar-me tant. Em vaig passar dos anys sense donar-ho tot i la competència era duríssima. C'est la vie


lunes, noviembre 03, 2003


Aixecar-se amb ressaca.
És molt característic, perquè ja abans d'obrir els ulls la pudor de la boca et recorda la quantitat d'alcohol que t'has fotut la nit anterior. Després, el total desconeixement de la hora del dia que pot ser. Des de les 11 del matí fins a les cinc de la tarda qualsevol hora és possible (sobretot si ningú et molesta en cap moment ni se li acud avisar-te per dinar).
I les ganes d'anar al lavabo t'obliguen a obrir els ulls i descobrir que ai!, la llum fa mal als ulls. Que no coordines els moviments fins que has fet unes passes. Que el cabell et pud a antre fastigós. Que el rímel s'ha passejat per les teves galtes com un cargol que deixa babes. Que tens la boca seca, la llengua pastosa, un piiiiiiiiiiii a les orelles, les mans brutes... en definitiva no vals ni la meitat del que valies abans de la primera copa.
Cada passa que fas el teu cap rebota, i notes el pols a tota la cara. Que has deixat tot el coixí ple de babes perqué no podies ni tancar la boca.
Que l'únic que vols és un suc de taronja, un combinat de paracetamols (aspirina-gelocatil-ibuprofeno-nurofén), i oblidar les gilipollades que deuries dir mentre suraves en el teu estat etílic.
Ah! I que una amiga et truqui i et digui que et vas triomfar algun "tremendu", i que no vas quedar en evidència. Encara que tu no ho recordis.