Goldenlady

jueves, octubre 30, 2003

Tinc un problema de relació social. Tinc problemes per discernir quan he de saludar algú i quan no.
A vera dit així, semblo una tia super rància. Però és que és veritat.
Si la persona la conec molt, no cal dubtar-ho, la salutació em surt natural, és un impuls que segueixo confiadament. Però després hi ha aquella gent amb qui només has coincidit una vegada i potser només intercanviat un parell de frases. I imagineu que heu de compartir amb ella un viatge de ferrocarril de trenta cinc minuts. I a més aquesta persona va amb dos amics. Hi ha múltiples opcions:
- La saludes, li treus temes de conversa i t'acabes quedant allà els trenta cinc minuts, sense saber que dir mentre els tres parlen de coses que només els incumbeixen als tres (evidentment). Amb això sembles una pelma solitària i sense amics acoplada.
- La saludes, li dius un parell de frases, i dius alguna excusa del pal: "vaig a veure si trobo lloc" o alguna cosa tan patètica com "vaig cap allà" (situeu-vos al vagó del ferrocarril. Que vol dir "vaig cap allà"? vaig a buscar una altra porta?). Amb això ets cortès, però es nota que no t'hi vols quedar, i que en el fons no tens res que dir-li a aquella persona.
- La saludes amb un "hola" distant i un cop de cap, i te'n vas a l'altra punta del vagó. Amb això encara queda més clar que no tens res que dir-li a aquella persona.
- Evites que et vegi, i així no l'has de saludar, ni plantejar-te res. Si no et veu puta mare, si et veu, has quedat fatal, o pots optar pert dissimular i fer veure que no l'havies vista. (aquesta última opció encara és més cansada que les anteriors).
I es que el meu problema és aquest, a algú que no m'interessa o que no tinc res que dir-li, em fa molt pal saludar-lo.
També em passa en la situació bar. A veure si em trobo algú de la classe al bar, l'he de saludar? Si d'aquí poc ens veiem a classe! O si fa res que ens hem vist! (Estic parlant d'aquella gent que coneixes de vista o d'algun sopar però amb qui no parles mai dels mais) Em sento estúpida. Així també els hauria de saludar cada cop que mel's creuo pel passadís!

Avui m'he trobat a un grup de gent de la classe pel passadís. Als primers he passat de saludar-los, però a la resta sí (qüestió de que ells han saludat primer). Després al ferrocarril he trobat una noia que només vaig parlar amb ella fa tres anys, el primer dia de classe a la uni, i encara que ella m'ha mirat jo he sudat de saludar-la (ni sé com es diu, ni tinc res que dir-li!). Però després ella anava amb una noia que es veïna meva i ens hem saludat, i es clar llavors a l'altra noia també, i ha quedat fatal. I quan sortia del metro m'he trobat un noi que anava amb mi a classe al batxillerat. Me l'he quedat mirant pensant qui era i ell m'anava a saludar, i s'ha tallat, llavors m'he enrecordat i tota la salutació ha estat un adéu ràpid despres de tres anys o més sense veure'l.
Això de les salutacions és com una merda molt gran, jo no m'aclaro i dec semblar una rància que va de guais i no saluda a ningú. Però es que no ho sé fer millor. M'atabalo.


miércoles, octubre 29, 2003


I si m'ho proposo se'm nubla la vista, ja no veig res, tot es deforma... només són colors, llums, i sento música... que sona forta, que em fa sentir més, més sensacions, que no pari... que tot gira, i jo no camino recte, que tot m'importa una merda... perque sí, perque el moment és meu, perque em vull perdre, em vull descontrolar, vull perdre el control, vull caure al terra, que tot giri, que tot canviï... perque avui em vé de gust, perque m'he fotut tres copes de vi... I m'han sentat de puta mare.


lunes, octubre 27, 2003


Avui ho he vist clar, ho he vist claríssim. Jo en aquell emprovador, intentant que el vestit anés cap amunt o cap avall, però que no es quedés atascat asfixiant-me d'aquella manera. I desitjant que qualsevol cosa acabés amb la sessió de compres, i poder sortir del triangle de les Bermudes que és el carrer Pelai, Portal de l'Àngel i El Corte Inglés. M'he fet gran.
Quan vaig de compres sempre em sorgeixen incògnites... perquè la gent es casa a l'hivern? perquè et diuen que s'ha d'anar elegant però informal? que cony vol dir elegant però informal a una boda? i a on vénen aquesta elegància informal? Perquè aquest any tots els vestits són o blancs o negres, o blancs i negres? Perquè quasi tots semblen estar fets per a la Nancy Sinatra?( prima, esbelta i amb aquelles combinacions tan kitsch!) Perquè hi ha poques sabates maques amb el numero 40?
Aliem-nos, germanes, i trobem roba maca i barata sense caure en la voràgine consumista intentant no convertir-nos en fashion victims en l'intent.

D'altra banda, avui una dona menopàusica m'ha explicat l'evolució del seus llavis inferiors en tamany i forma durant els últims vint anys de la seva vida. M'ha semblat una confessió sorprenent i alhora interessant. Prepareu-vos noies, quan siguem menopàusiques... La dona ha estat molt amable, ja que de fet jo anava a consultar-li uns dubtes existencials.
I com a novetats en la que serà la meva trajectòria professional, dissabte començo un curro nou, i una professió nova. Seré "Personal de Guardarropía". Si hi ha un miracle i la meva situació econòmica millora, ho enviaré a pastar fang en un plis. No tindreu temps de venir-me a veure.