Goldenlady

miércoles, octubre 22, 2003


I cada cop que anàvem a veure-la a la residència, com que era un pal estar-se a la seva habitació, ens quedàvem al jardí. Al mig, hi havia un font plena de lliris (jo no ho sabia però els lliris necessiten molta aigua), i allà anàvem, amb una xarxa que havia fabricat el meu germà. Caçàvem capgrossos, i quan els havíem agafat els posàvem a una ampolla de coca cola buida, que omplíem amb aigua de la font. Aquesta aigua, d'un to verdós prou peculiar, tenia tot de partícules flotant, i aquelles algues que suren i que semblen cabells enredats de color verd.
El viatge cap a Barcelona feia que els capgrossos nedessin amb onades, i amb poc espai, tots amuntegadets, mentre nosaltres ens adormíem al cotxe (també amuntegadets).
Quan arribàvem a casa, els capgrossos anàven a parar a un pot de color vermell, quadrat, amb l'aigua i el tros d'alga que havíem agafat. I els més grans éren els primers a entrar a l'aquari de la tortuga. Nosaltres caçàvem pinso. Un capgros cada dia és una dieta increïble per a una tortuga de Florida comprada a les Rambles fa sis o set anys. Més que els gammarus i qualsevol altra cosa.
Un cop un dels capgrossos era tan gran que a part de tenir les potes del darrera, tenia també les del davant, i li havia caigut un tros de la cua. Era com el punt just de fusió entre un capgros i una granoteta. O sigui que vam decidir que podia tenir un futur millor que l'aquari de la tortuga i el vam posar en un pot diferent.
I en tres dies ja era totalment una granoteta petita. La vam posar al terra de l'habitació i si li picaves al cul suaument amb el dit, feia com un saltironet no gaire alt, i amb les cames dessincronitzades, però un saltironet tot i això.
Aquella nit la vam deixar a l'ampit de la finestra al pot on havia estat tots els dies, per si s'animava a menjar algun mosquitet. Els seus saltironets eren incapassos de fer-la saltar a fora del pot.
Però deuria practicar aquella nit amb molta dedicació. L'endemà ja no hi era.