Goldenlady

viernes, octubre 17, 2003




A vegades m'agradaria dur un vestit com aquest i anar a fer un tomb pel carrer amb un gat a sobre les espatlles i babuches indús.


jueves, octubre 16, 2003

Ai déu meu!
He llegit que la Paz Vega "no quiere hacer más desnudos en películas" perquè ella "siempre que puedo tiendo a ir tapada", i que això "lo hago por mi pareja y mi familia".
Però Paz, no siguis pàmfila, cossos més macos que el teu n'hi ha de ben poquets (ara no se m'acud cap, ademés). Encara recordo el vestit que vas dur quan et van donar el premi Goya a Actriz Revelación. Increïble. Em vas encantar. Era un vestit provocatiu i maquíssim. Estaves espectacular.
Suposo que a la teva parella li deu molestar que els altres homes et vegin així, que tothom et vegi així.
Tampoc et devies sentir tan incòmoda, o no m'ho va semblar gens a la gala dels premis Goya. M'enrecordo pensar que estaves molt elegant demostrant tanta calma i seguretat. Paz, nena, tens un cos maquíssim, si us plau, si a tu t'agrada fes el favor d'ensenyar-lo. Que ningú s'ha de sentir incòmode. I digues-li al teu home que el més important no és posseir el teu cos, sinó la teva ànima.


miércoles, octubre 15, 2003

Avui podria fer mil post. Sobre el perill d'entrar a l'HM (si portes pasta te la gastaràs tota, si no en portes et traumaràs!). Sobre la importància de que una dependenta t'atengui amb un somriure i no amb cara de fàstig. Sobre dos vellets que m'he trobat avui que estaven molt feliços de dur cinquanta anys junts, i ho havien d'anunciar als quatre vents. Sobre el secret segons ell infalible que m'ha confiat el vellet per a conservar l'amor (ah! no us el diré!). Sobre els meus problemes i les meves penes econòmiques ja que em permeto el luxe de perdre el sobre amb el sou d'una setmana (a sobre aquesta setmana em van pagar doble. Hi ha un taxista a Barcelona que deu haver brindat a la meva salut). Sobre els requisits que li demanen a una per a fer de cangur (parles alemany? tindries algun inconvenient en apendre'l? i anglès? quina carrera has fet? tens referències?). Sobre les cançons que interpreten un grup de mongòlia que barregen floklore mongòl·lic, danses esquimals i poemes xinesos (m'han passat un cd estupendo. Sembla una barreja de la música ambiental de Port Aventura i els cd's aquell estil enya/relax/chill out xungo). Sobre els meus traumes psicològics i la meva fòbia al ridícul que m'impedeixen cantar sola mínimament bé (és que en el fons sóc MOLT insegura. Ja sé que no ho sembla. Això és el que fem els insegurs, collons, amagar-ho!).
Però estic molt cansada i no en penso escriure cap. ;)


lunes, octubre 13, 2003

Des de sempre m'ha passat que parlo mentre dormo. A vegades són intents de frases, sons inconnexos, balbuceigs... altres vegades són un parell de frases sintàcticament coherents, fonèticament clares i semànticament absurdes.
Amb això tinc els meus propis greatest hits, perquè com que comparteixo habitació tinc un oient habitual i sofert, que de tant en tant m'explica el que he anat dient de nit. I n'hi han d'absurdes i d'altres que em fan pensar que coi li passa al meu cap en aquells moments.
Aquesta nit, l'he despertat amb la frase: "I ni tan sols sóc tot lo alta que voldria ser". Apa, jo l'he deixada anar i no em pregunteu perquè ni com. Sí que no em faria res tenir uns centímetres de més, però no com per somiar-ho.
Un cop vaig dir "Entre babero i babero hi ha un paper". I fa poc li vaig dir a algú mentre dormia "tenies raó sobre la discussió de les muntanyes". Algú sap perquè passa això? Sé que hi ha molta gent que ho fa, m'agradaria que algú escrivís alguna cosa que hagi dit dormint. Així no seré la única que ha explicat les gilipollades que fa quan hauria de dormir... ;)