Goldenlady

miércoles, agosto 06, 2003

Ell va vestit amb gust. Se sap atractiu. Parla amb dolçor, desprén simpatia. Es mou amb elegància. No és un George Clooney, però s'adona que agrada.
És intel·ligent. Obert. Simpàtic. Alegre.
Es presenta al grup, els somriu a tots. Comença converses trivials amb tots i cadascun d'ells. Amb les noies sempre li ha resultat més fàcil. Sap que ha caigut bé. Amb els nois potser és més tímid. Però nota les mirades d'aprovació. Sap que avui ha caigut bé a tothom i que tothom està content d'haver-lo conegut. Sembla algú interessant, algú atractiu, algú intel·ligent, despert, amb gràcia...
No aixeca grans passions (almenys no al primer moment), però només ha de triar quina és la noia que li agrada i sap que tard o d'hora...
Al mateix temps també sap que amb el temps es crearà enemics, que la primera impressió que causa en tothom és positiva i molt bona, però que sense que ell en trobi cap explicació, la cosa perd.
Sempre ha estat així. Tornarà a conèixer gent, i la noia en la que ell s'ha fixat de seguida li farà cas. I per això mateix ella perdrà tot l'atractiu que tenia. I aquesta gent el trobarà "un tio genial", sopbretot al principi, però després no deixarà de ser un més... o un menys...