Goldenlady

sábado, agosto 02, 2003

Avui he tingut una experiència estil Herbal Essence. ;)
He anat a la perruqueria, i per variar una miqueta he anat a una del centre que m'havien recomanat. Volia fer-me algo nou, i sobretot volia que m'aconsellesin sobre com treure-li una mica de partit al meu cabell color vulgaris, estil vulgaris, i fer que s'assemblés a una melena glamorosa. ;)
Primer: el lloc m'ha semblat mega fashion, i la gent del palíssim. Els perruquers tots del pal guais, amb uns talls de cabells a la última, música de dj (una barreja techno house). En fi, m'he assegut a un sofà i he esperat que em diguessin alguna cosa. Al cap d'una estona se m'acosta un paio, es presenta donant-me la mà i em diu: "Voy a ser tu peluquero. A ver... ummmm.... lo llevas muy largo... con tu cara...(agafant-me les galtes i movent-me el cap com si l'estigués estudiant. Dic com si, perquè m'ha semblat tot tan paripé que ja no sé si féien comèdia) Tu que pensabas hacerte?"
Jo només em volia tallar el cabell, lo que es diu SANEAR, que la puta peineta me l'ha deixat destrossat i deprimit. Li he dit de manera menys agressiva, que volia tallar i fer-me algo diferent.
En fi, l'home se m'ha emportat a rentar-me el cabell. Aquí comença l'experiència Herbal Essence. Quines mans! Em sembla que mai m'havien tocat el cap d'aquesta manera. No m'estava rentant, m'estava acariciant. Amb la punta dels dits i molt suaument m'acariciava el cap, el principi del front, la nuca, les orelles... Arghhhh! en sèrio, no hi ha manera de resistir-se al que m'estava fent.
Despres ja m'ha ensabonat, i m'ha fet una mica de massatge, però despres m'ha tornat a acariciar, i no vull pensar la cara que he posat perquè segur que era brutal.
M'ha començat a explicar coses de la seva vida, que era italià, que havia viscut sempre a Roma... i m'anava preguntant si era d'aquí, que faig... M'ha començat a tallar el cabell amb molta parsimonia (hem estat una hora i mitja), mentre m'explicava que abans tenia una pub amb el seu germà a Milà, i coses d'aquestes, i preguntant-me si sabia d'algun pis en lloguer... (jo li volia llogar la meitat del meu llit de matrimoni!).
Quan ha acabat s'ha passat molta estona donant-me voltes i repassant alguna punta, una mica d'aquí i una mica d'allà. Jo no he pogut deixar-li de mirar les mans en tota l'estona. I m'ha fet dos petons, m'ha dit que esperava que tornés aviat, i que estava molt guapa (vés, que ha de dir!). I jo li he preguntat com es deia... Perquè d'aquí a un mes i mig, quan torni a la perruqueria, el primer que faré serà demanar hora perquè m'atengui exclusivament el Sandro! I que m'acariciï el front, les orelles, al nuca, el coll...


jueves, julio 31, 2003

Veig que ha de ser molt terapèutic fer un post del pal "odio els meus mitjons", ja que s'és reincident. Em vé de gust provar-ho.

Odio la gent que es pensa que ho sap tot, intenten demostrar-ho tant com poden, i després van del pal humil.
Odio la incompetència. En general.
Odio la prepotència, i la gent que es creu "lo más".
Odio la meva veïna, àlies "Ronaldinha" i se'm fa quasi insuportable xerrar amb ella. També odio la olor que surt del seu pis quan té la porta oberta.
Odio els dinars familiars amb la tieta A*** M****, i fer veure que em fa il·lusió estar allà dinant amb ella.
M'odio a mi mateixa per seguir el ritual del dinar amb la tieta en comptes de plantar-me.
Odio la gent que et despatxa amb cara de mala llet.
No suporto la nata de la llet quan s'escalfa. ( Us heu adonat de com enllaço odis sense ton ni son?)
Odio les mentides.
Odio la rancietat. En castellà hi ha adjectius genials per això: rancio, agarrao, rácano...



Odio mil coses més però ara mateix no les dec recordar. La veritat és que ara que he recordat algunes de les coses que odio, estic de mala llet.