Goldenlady

sábado, julio 26, 2003

Anar descalça. Anar despullada. Estar sola. Estar ben acompanyada. Dutxar-me. Menjar gelat. Escoltar òpera. Llegir llibres. Cantar. EL llac dels cignes. Ferran, núm. 4, 1er, 1era. El 24.
Sí, hi ha coses que són cotidianes, o senzilles que em fan sentir estúpidament feliç.


Sempre que sentia la frase: "MAI dels MAIS te'n vagis al llit amb un home a la primera cita", pensava que abans sí que això podia fer que l'home pensés que la noia tenia un procés de selecció de mascle molt limitat i curt. Que abans els homes pensaven automàticament que la tia en qüestió no només era fàcil, sinó que a més no t'ho havies de currar gaire en lo successiu. Però això, ara mateix no pot ser que passi. Taaaaan assimilat que està que una noia i un noi són iguals, etc, etc, etc...
En fi, sí que passa.
Hi ha tios al món que es pensen que es poden fer esperar dues hores per sopar. O que poden estar dies i dies sudant de tu. Total, com que una nit has estat fàcil, pos poden tractar-te com els hi sembla. Pitjor que al gos... Perquè a més la paraula que es fa servir és aquesta: fàcil.
A veure, que me quiten lo bailao. Però ara sóc fan incondicional de la frase en qüestió. MAI a la primera cita.


martes, julio 22, 2003

Una de les coses que més ràbia em fan i menys suporto és que m'enganyin. Que em menteixin. Que no em diguin la veritat, ja sigui perquè em diuen una mentida com si és perquè simplement no me la diuen.
M'agraden les coses de cara, les paraules sinceres, la gent valenta. Que ja sóc grandeta. Dona'm la opció de triar que vull fer, com encarar el que sigui, deixa'm triar a mi.
En fi...

Nota 1: Demà és l'últim dia que treballo. M'han donat vacances abans perquè així s'estalvien de pagar-me 107 euros. Em sento com un iaio pre-jubilat.
Nota 2: Us escric això estrenant la meva pantalla plana Philips. Una meravella. ;)