Goldenlady

domingo, junio 15, 2003

Uaoooooo...!
Dissabte, al recordar-li a l'encarregada que dillluns no aniria a treballar perquè havia de fer l'examen d'Anàlisi de Dades, em va dir:

CLARA:" Ay, sí karma (tal i com ella ho pronuncia i ho va escriure a la caixa), lo hablé con Enric (el comptable de l'empresa), y me ha dicho que te puedes tomar un día para asuntos personales, pero que no puedes faltar por exámenes en la universidad si no recuperas las horas. "
GOLDENLADY: "ah , si? Es que me parece que en el convenio dice que tiene el mismo efecto que una baja por enfermedad, que no hace falta que venga y que igualmente las puedo cobrar, pero no estoy muy segura..." (s'ha de ser diplomàtic!)
CLARA: "Bueno, no sé... tu verás... si nos traes el convenio, lo hablamos a ver que dice... pero me parece que Enric ya lo ha mirado y no puede ser." (no li ha agradat gens que citi la paraula conveni. Drets dels treballadors li deu sonar igual de malament.)

Sí senyors, m'acabo de trobar el conveni a Internet:

Artículo 31. Licencias.
El/la trabajador/a, avisando con la mayor antelación posible y justificándolo adecuadamente podrá faltar o ausentarse del trabajo con derecho a remuneración, por algunos de los motivos y durante el tiempo que a continuación exponen:

31.3.: Exámenes: el tiempo para la realización de exámenes en estudios de educación reglada, quedando el/la trabajador/a obligado a justificar su asistencia a las pruebas de las que se trate.

I ja ho sabia. Si de fet, el dia per Asuntos Personales és quan vols faltar un dia perquè sí, perquè ho necessites i no tens justificació. A més jo els hi vaig dur el certificat segellat per la UAB. Faltaria més!
No sé, treballant tens la sensació de que no tiben més perquè no en troben la manera. Ho dic perquè em sembla que tothom està igual, i aquí els que es forren de debó són els de dalt. I potser sóc molt idealista o el que tu vulguis, però no se m'acud manera millor de fer que un treballador rendeixi al 100% sinó és fent-li sentir que el valores i sobretot el respectes. A ell i als seus drets.


P.D.: Estic convençuda de que per portar el conveni i no acatar tal i com ells volen no em renovaran el contracte. En fi, a partir del 6 d'Agost algú necessita una assessora comercial? m'adaptaré a qualsevol sector... ;)


sábado, junio 14, 2003

And life goes on... ;)



ROXETTE


"Crash! Boom! Bang!"

My Papa told me to stay out of trouble
"When you've found your man, make sure he's for real!".

I've learned that nothing really lasts forever
I sleep with the scars I wear that won't heal
They won't heal.

Cos every time I seem to fall in love
Crash! Boom! Bang!
I find the heart but then I hit the wall
Crash! Boom! Bang!
That's the call, that's the game and the pain stays the same.

I'm walking down this empty road to nowhere
I pass by the houses and blocks I once knew.

My Mama told me not to mess with sorrow
But I always did, and Lord, I still do
I'm still breaking the rules
I kick it up
I kick it down.

Cos every time I seem to fall in love
Crash! Boom! Bang!
I find the heart but then I hit the wall
Crash! Boom! Bang!
That's my real middle-name
It has always been the same
That's the call, that's the game and the pain stays the same.

I still feel the heat
Slowly fallin' from the sky
And the taste of the kissing
Shattered by rain
Comin' tumblin' from behind
And the wild holy war.

I kick it up
I kick it down

And every time I seem to fall in love
Crash! Boom! Bang!
I find the roses dying on the floor
Crash! Boom! Bang!
That's the tall, that's the game and the pain stays the same
That's my real middle-name
It has always been the same.

Oh Yea Oh Yea Oh Yea Uh-huh
Been the same, been the same
It has always been the same.


Com diu una amiga meva, que no es queixi d'estar sol qui no es deixa estimar...
Com em diu una altra: no siguis tan dura amb tu mateixa...
Avui he pensat que hauria de fer un altre blog, un on pogués dir tot, tot, tot el se m'acud, fins i tot si és per a criticar als bloggers, o per xerrar d'algú que em llegeix. Aquí de fet ja dic el que em dóna la gana, però ma'gradaria ser més explícita a vegades, i no ho faig per ferir sensibilitats. No per res, no m'agrada ferir-les, faig el sacrifici de gust.


jueves, junio 12, 2003

"I el nostre bes era tan llarg
com la nit curta en el seu braç."

" Tot el secret d'aquest meu optimisme, amic, ve, i de no res més, de què jo he sofert molt. A mida que he pogut lliurar-me de fatics he estimat la vida i les coses del viure com un enamorat de primera volada."

"Amiga, la vida
és una cançó."

"Sóc, com a home de lletres, d'imaginació escassa... tot ho he vist o viscut."

"Jo sento l'endemà com una meravellosa promesa que m'han fet i que no em neguen mai."

"Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç."

"Sigueu, almenys, cada u de vosaltres, una cuca de llum."

"El que pensin de mi, però, no m'interessa gens."


M'encanta aquest poeta. Hi ha vàries coses que em fan sentir-lo molt proper. Va néixer i vivia al Poble Sec, i el van batejar i va fer la comunió a l'Església de Santa Madrona. El seu llibre "El poema de la rosa als llavis" és de les coses més tendres, sensuals i eròtiques que he llegit mai. És com molt meu, aquest llibre, molt personal.
Sabeu qui és, oi?


lunes, junio 09, 2003

Bé, he de confesar que la trobada Spencer Tunnick va tenir dues històries paral·leles ben interessants.
La primera és una mica... en fi...
Sempre pensava, " i si em trobo algú conegut a l'Spencer Tunnick?" algun profe de la E.G.B, o de la uni, o algu que no veig des de fa temps... M'imaginava que truculent seria trobarme algú així despullat, i donar-nos dos petons i preguntar que tal estem i què estàs estudiant i aquestes mandangues. I sobretot, que passaria si em trobés algú que simplement no em vull trobar...
Jo sóc molt gafe, i quan anava caminant per allà encara feliçment vestida, em vaig trobar un individu que es troba situat entre aquells que de cap manera em volia trobar. Fa cosa d'un mes em perseguia per Barcelona amb la il·lusió de... eacs! no m'ho feu pensar. En fi, m'enviava missatges i em trucava convidant-me a sopar menjar típic peruà (d'on prové l'individu en qüestió), a veure el seu pis, a anar al cinema... en fi, el típic amic d'amiga que una nit tonta li fas més cas del que es mereix i ja no te'l treus de sobre...
Fa cosa d'un mes, l'home va compendre que al món hi ha coses que no es poden mesclar, i va desparèixer subtilment de la meva vida. Ufff... Allà estava, mirant-me, somrient, iniciant un moviment rectilini uniformement accelerat cap a mi. Els dos petons de rigor, la salutació, el que tal?, el amb qui has vingut?, el q com van els exàmens?, i dos petons ràpids que li vaig encastar i un bé, doncs que vagi molt bé.
I jo feliç de mi, creient que havia superat el mal tràngol, i havia conseguit fugir de l'amenaça, descobreixo en el moment en que tothom s'havia de situar per a despullar-se, com l'home es dirigeix cap a la meva banda des de la llunyania i es situa a la meva fila. Sí, sí, com ho sentiu. Dos minuts abans de despullar-nos. Primera fila per veure'm en boles. Ha triomfat.
En fi, resignació, i roba fora. L'home deu estar comptant-me les pigues, amb aquest deteniment que m'observa. I es deu descomptar, perquè no acaba mai. Aixxx...
Però la massa humana es mou, anem cap a fora, el perdo de vista... Prueba suuuupperadaaaaa!
Ahir per la nit, quan els meus pares van tornar d'un sopar, van trobar a la bústia una carta sense segell que posava : Para Carme si us plau. El remitent, el peruà compta-pigues. Us n'adjunto uns fragments:
Definitivamente ha sido una de las experiencias más gratificantes e intensas que he podido vivir, y no cabe duda de que quiero compartir toda esa energía contigo (no vull pensar on se li concentra tota la energia)
(...) mostraba destellos de su verde intenso, igual al de tus ojos al mirarme(jo els tinc marrons els ulls! tio, no cal que inventis xorrades per convertir la carta en romanticisme de best seller barat i vomitiu)
Para que veas que llevo la pasión adentro, puedo canalizarla muy bien hacia la delicadeza y el detalle, es simplemente cuestión de que me ayuden a guiarla... ME DAS UNA MANO CON ESO?
Definitivament, com em trobi el peruà sortiré corrents. Quina por. A sobre va venir a casa meva a portar-me la carta. M'agafa veritable PàNiC!!!!

L'altre història paral·lela a la qual la Cheeetah fa referència al seu comment, va ser que vam conèixer un noi allà que era guapíssim. Un veritable bombó, simpàtic, agradable, discret i un punt reservat... que fa dos anys que té com a parella un noi! I això que abans sortia amb noies. La veritat ens ha tocat viure un moment molt difícil de la història de la humanitat, noies. La meitat dels tios o són peruans i inútils, o tenen nòvia i són inabastables i l'altre meitat és gay. És desolador. Es pot saber que hem de fer? ens masculinitzem per a agradar-los més o al contrari hauríem de ser més femenines? Perquè deserten els homes, i se'n van a l'exèrcit de l'altre bàndol? es converteixen en competència... no és just!