Goldenlady

domingo, junio 08, 2003

Avui, mentre set mil persones caminàvem per l'Avinguda Maria Cristina despullades sense cap tipus de complexe, se m'han acudit vàries coses. Primera, que còmode és anar despullat. Segona, que guapa està la gent sense roba (personalment a la gent l'he trobada molt més maca). Tercera, que natural i normal que resultava tot. No es veia a ningú amb cara de patiment, ni res semblant, de fet jo em sentia com si estigués a una manifestació normal i corrent. Quan passaven els periodistes... no ho sé. Semblaven estranys, amb l'airet agradable que feia i ells vestits... ;)
Ahir la meva encarregada em va explicar que abans de fer-la supervisora de vàries botigues, el jefe li va preguntar si tenia pensat tenir fills en els pròxims deu anys (ella en té 27...) Li va haver de dir que no.
No ho sé, potser no té gens de relació, però em sembla que aquest món cada cop està més desnaturalitzat. Trobo que anar despullat és molt més natural que anar vestit (evidentment, no estic parlant de fred!). I que una parella tingui fills quan li roti sense que es penalitzi a la mare de la criatura, com si hagués comès una falta greu a la feina.
És com si neguéssim o canviéssim coses bàsiques i fonamentals que van lligades a la essència humana, no?


sábado, junio 07, 2003

Des d'aquí faig una crida general: Si us plau, no vingueu a veure'm a la feina.
No és pels pentinats, que cada dia perdo més els complexes (a vera aquesta nit si els perdo de debó amb l'Spencer Tunnick!), sinó perquè cada dia, cada dia!, em vé a veure algú. Ahir va ser una amiga, però abans d'ahir van ser sis persones. I l'altre dues,. i l'altres un parell de bloggers, y esto no puede ser!!!
Que m'encanta, però hi ha qui ha vingut una quatre cops, i estic a punt de fer un pase V.I.P o algo! ;)
aiiiii... si m'acomiaden ja sabeu perquè és!!!
Weno, pues eso, aquesta nit Spencer Tunnick, un document per a la posteritat, una situació super diferent a totes les viscudes abans, i una prova de foc per a la meva celulitis... ;)


jueves, junio 05, 2003

Uooo... avui potser no ha fet tanta calor, pero "el verano está en el aire..."
Niñas, esto es de post! (dedicat a la dane, la mak i a la cheetah!)
Ahir, després de la uni, de menjar-me un entrepà al ferrocarril camí de la feina (mentre em sento una de les ties més pringades de tot el vagó), corrents, amb presses i una digestió gens agradable, vaig arribar a plaça catalunya un quart d'hora abans. Un quart d'horaaaaaaa!! Per mi. Per a mi soleta. Pas 1: entrar al Zurich, i trobar una taula que miri cap a fora i ben tranquil·la. Pas 2: no permetre que cap turista me la prengui, i plantificar el meu cul a la cadira. Pas 3: silenciar el mòbil i que ningú em molesti. Pas 4: aconseguir que un cambrer em porti un cafè amb llet condensada i un got amb gel. Objectiu assolit.
Per aquestes coses i d'altres, ahir ja va ser un dia molt maco. En orgàsmic es va convertir, quan en entrar al metro vaig trobar-me amb un quartet de corda al metro que tocava meravellosament la Primavera de les Quatre estacions de Vivaldi.


martes, junio 03, 2003

Avui volia parlar de la discreció. És una virtut que valoro potser en excés. Trobo que ser discret i subtil, és un grandíssim que. Si conec a algú que em cau fatal, però veig que és una persona discreta, tot i que no em cau millor, directament l'admiro.
Les persones que em semblen discretes les trobo atractives a l'instant. Poderoses. Sofisticades. Amb encant (com si fóssin Leo: guais!). ;)
I pensava que amb la discreció en tenia prou quan vaig descobrir una cosa que també trobo molt i molt important: no parlar d'alguna cosa que no se sap. No parlar d'alteracions genètiques quan no se sap, ni parlar sobre frustracions maternals quan mai de la vida se sabrà que se sent, ni de problemes familiars que té la penya quan ni ens ensumem la meitat de la història, ni parlar de la vida d'algú i teoritzar sobre ella quan no se sap. Bé, en podem parlar, teoritzem, però no es jutja ni es donen consells inútils. Quan no sé sap d'una cosa, és molt millor callar i escoltar. (psico consells by golden) ;)
Les persones que no xerren de coses q no saben no em resulten atractives a primera vista perquè sí, però les que ho fan les puc avorrir de per vida. ( ummm. potser avorrir és una mica dràstic, però perden tot l'encant)

P.D.: Avui fent unes braves al Tootsie amb l'Alba, ens hem imaginat per un moment com seria marxar de vacances tots els bloggers. Només imagineu per començar... les mil milions de fotografies que en sortiríen...!
I tota la resta, és clar... ;)


lunes, junio 02, 2003

Aquests dies no he pogut escriure, el procès de selecció de candidats em tenia molt enfeinada... ;)
A part de que diumenge tenia ressaca (culpa de l'últim tequila cortesia de l'eloise!!!) dir que la trobada com sempre, va estar la mar de bé, i que està molt bé això d'anar incorporant noves cares/nous bloggers. ;)
Una cosa que no m'ha agradat gaire és que Bitacoles m'hagi enllaçat perquè sí. Per tal de "donar a conéixer a més gent el teu blog, i facilitar els enllaços entre bitacoles en català". Em sembla perfecte, però algú m'ha consultat si jo volia ser enllaçada. o visitada en massa?? Perque he mirat el comptador de visites, i unes quantes ja vénen d'aquí. Que és un plaer que et visitin, però si fins i tot tenen unes condicions per enllaçar un blog, també podríen preguntar-te si vols que el teu sigui enllaçat.
Deixo de rondinar i intentaré estudiar una mica. Que m'he llevat super d'hora per estudiar abans de vendre el meu temps vilment a la Peineta, i no estic fent res... Quantes aprovaré aquest semestre??? argh...