Goldenlady

domingo, mayo 11, 2003

Hi ha situacions d'aquelles que ni a les pel·lícules. Situacions que a vegades sofrim per fer un favor a alguns amics. Ens envoltem de gent estranya, i fem coses que no faríem. Friends are friends.
O situacions en que et trobes algú que no t'hauries de trobar en el moment menys indicat i quan en tens menys ganes. Et sents com si et pillessin in fraganti, o alguna cosa semblant. Com quant li dius a algú que el trucaràs quan puguis quedar, i te'l trobes mentre estàs fent un passeig amb algú altre...
Això em passa perquè vull quedar bé, no aniré per la vida dient : "no, no et trucaré perquè avui no m'ho he passat gaire bé, i perquè em poses molt nerviosa". Direm: "quan tingui una mica de temps (perquè ara vaig fins al cuuuuuuuuuul de feina) ja et diré algo".
en fi, c'est la vie!
M'agraden les situacions estranyes, et permeten riure't de tu mateix, i veure com d'irònic pot resultar tot. Olé!
Per últim dir que ahir m'hagués encantat anar a la mini trobada webloggera, a la propera i si no curro, no hi falto fijo. Un petonet a tots. I per cert, mireu quin detallet que m'ha fet la mak:




Moltes gràcies!


jueves, mayo 08, 2003

Intentaré no fer més post sobre la manca de gust i estilisme de la Peineta envers els pentinats que han de dur les seves dependentes. Ahir em va venir a veure l'Anna H (en tenim unes quantes a la Uni, d'anna), i es va riure tant que va haver de sortir de la botiga. Aix... Ja ho començo a assimilar. ;)
Y eso. Avui m'he llevat amb els ulls ben vermells, em sembla que és una alèrgia, me'ls notot secs i irritats. Potser a mig matí faig una escapadeta a la farmàcia de la UAB, i demano alguna cosa, perquè si no s'espantaran a la botiga, que porto els ulls injectats en sang. Ara vaig cap a la uni, avui tinc dues hores de pràctiques de Psicologia Fisiològica que em sembla que són crucials per a l'assignatura, encara que tal i com la porto... no hi ha pràctica que em salvi. Propòsit de la setmana: DIUMENGE A LA BIBLIOTECA.
(Tinc l'esperança de que en escriure-ho aquí em sembli un propòsit més formal)


Ahir em va tocar dur amb tota la dignitat que vaig poder el cap amb la promoció "verano y playa". Què significa? Significa dur un recollit a dalt de tot del cap fet amb 10 pinces taronjes i grogues brillants, dues trenetes amb la resta de cabell, les dues amb dos coleteros enormes que duien una estrella de mar taronja tan gran com la meva mà, quatre pals d'aquests de recollir grocs i taronges sortint del meu recollit (la meva ombra semblava la de l'estàtua de la llibertat, amb les punxetes al cap), i tota la resta del meu cap plena de clips d'estrelletes fets amb "lentejuelas" de color groc i taronja. Això és denigrant. Estava horrible, no em reconeixia. Vaig evitar mirar-me a cap dels miralls de la botiga durant les sis hores i mitja. El problema va ser l'estona de descans, perquè servidora va haver de sortir al carrer així a fer un tallat. Sort que vaig d'uniforme i es veu que no és voluntat pròpia, però com em trobi algun conegut és per morir-se. Fins i tot un autobusero es va riure de mi quan creuava el carrer!
Avui em toca pentinar-me a mi, però si no ho portes tot ple de pincetes la jefa et diu que te n'has de posar més. Almenys avui no anire de taronja i groc, però com em facin posar-me les plomes em suicido (ahir se les va posar una companya meva, i li van fer posar les de color fúcsia). M'hauré de drogar o algo, això no pot ser. Todo por el sueldo.
En fi, no vull ser monotemàtica, però novetats en tinc aquesta i no gaire cosa més. Simplement, una reflexió pels empresaris del demà: els treballadors no són uns maniquís!


martes, mayo 06, 2003

Abans que res dir-vos que merci pels comentaris però que ningú s'ha de pendre això com un drama, jo almenys no m'hi penso preocupar fins que estigui 100% segura q els meus gens també estan mutats. Només que com que ahir això em va venir de nou, necessitava desfogar-me, sinó probablement no hauria escrit el post. ;)
I demà obro un nou episodi en la meva vida de currante, començo a treballar a la Peineta. Sí, sí, duré el cap com un arbre de Nadal cada tarda. Podeu riure, però per raons que en flop m'ha fet veure de moment no us dic a on, ja que no tinc ganes de veure com us passejeu davant de la botiga per riure-us de moi. Avui he anat un moment, i totes les dependentes duien plomes al cap. Impressionant... look pasqua? fa dies que va passar, no? si quan arriba Nadal he de dur estels i espumillón al cap, potser que ja no sigui jo mateixa. M'hauran absorbit la personalitat?el gust estètic? argh!


lunes, mayo 05, 2003

A la meva família per part de pare se l'està sotmetent a un estudi rigorós, en part del departament d'oncologia de la Generalitat, i en part cadascú de manera individual a la seva mútua o a un especialista. S'ha detectat una alta incidènica de càncer de mama i d'ovaris a totes les dones d'aquesta branca. La culpa la tenen els gens VCR A-1 i el VCR A-2 . HAn mutat i provoquen l'aparició de cèl·lules tumorals al voltant dels trenta anys. D'aquesta branca de la família, una cosina ha perdut els dos pits, l'altre un pit i els ovaris, una altre acaba de detectar el primer tumor, i els antecedents són totes les àvies mortes a causa de càncer, ja sigui de mama o d'ovaris.
Aquest gen, el passen tant les dones com els homes de la família, però només el manifesten les dones, i d'una manera fulminant. En qüestió de mesos.
La meva àvia va tenir càncer de mama, i va morir a causa d'això quan era molt jove (uns quaranta anys). És més que probable que el meu pare tingui el gen, ja que el porten les X. SI recordeu com va això del sexe, els homes tene els gens XY, i les dones XX. La X dels homes és idèntica a la de la seva mare i és idèntica a la que passaran a les seves filles.
Si la meva àvia li va passar la X al meu pare, jo tinc el 50% de possibilitats de tenir mutats aquest gens. De fet, gràcies a l'assignatura de genètica de l'any passat jo he calculat que tin el 100 % de probabilitats sempre que el gen sigui dominant, cosa que pinta que sí.
Avui sopant el meu pare ens ha plantejat que si realment el portem, no hauríem de tenir fills, ja que segur que el passem també. Els metges ho recomanen així.
No tenir fills biològics. Això dels gens sempre m'ho havia plantejat des del punt de vista de tenir molt augmentades les probabilitats de tenir càncer, però mai que no pogués tenir fills biològics. És possible que penseu que és una tonteria: m'estalvio nou mesos d'embaràs, els malestars d'un part, l'alletament. La resta és igual, puc adoptar un nen.
Que voleu que us digui, em sento menys dona. Menys femenina. Jo volia portar al ventre un fill meu. Volia parir-lo, i alletar-lo. Volia sentir i viure tot això. Quin sentit té la meva menstruació? Què diferència més a una dona d'un home? la capacitat de concebre, gestar i donar vida a una criatura. No totes les altres gilipollades. Volia tenir un fill que fos fruit de l'amor i la passió, del meu amor i de la meva passió cap a algú altre.
Ara em sento buida, i estèril.