Goldenlady

sábado, abril 26, 2003

Conclusions que he tret des d'ahir fins ara que escric aquest post, i que totes em servirien per a escriure posts sencerets, així que us en faig un petit recull:
- En Pau Gasol al natural és lleig, i els pantalons negres li queden fatal. Aquest post el podríem relacionar amb el gust per vestir i la gràcia per ballar que tenen els esportistes d'èlit, i altres variants.
- El dj de Costa Breve és un incompetent i no sap mesclar. Aquí podríem fer un post de la incompetència general a escala autonòmica (Pujol), nacional (Aznar)... (millor no continuo perquè n'hauria de posar mil a totes les escales!), i com em molesta la incompetència en general.
- Costa Breve és com un tunnel amb un local una mica més cutre, però sense tanta pachanga (tot i que ja us he dit com era el dj). Aquí podríem fer una relació dels llocs de barcelona que més m'agraden, però m'estic plantejant de fer una guia seriosa, i quedaria un post sosín.
- Els sudamericans ballen molt bé. (aquí podríem estar parlant del Jose, i dels passos que em va estar ensenyant ahir, q va ser molt bo!)
- A les noies ens encanta que un noi ens agafi per ballar i fer ni que sigui unes voltes. Perquè no ho feu més sovint? (això ens ho vam plantejar ahir servidora, Ing i meri). Aquí hem d'aclarar que ballar no té res a veure amb sobar/fotre mà/liarse, i que els nois que et treuen a ballar, si ho fan una mica bé, guanyen molts punts. Preneu nota.;)
- Una copa de cava en dejú, o abans d'un dinar sense menjar res em mareja. I el Bayley's és lo millor del món.
- Els restaurants amb aparcacotxes/botones/guardarroba poden estar molt bé, però em molesta molt que cada cop que em vulgui aixecar algú m'enretiri la cadira. És tan bàsic que m'incomoda que m'ho facin.
- La meva debilitat/incapacitat per negarme a assistir a alguns compromissos familiars, amb la conseqüent capacitat de ma mare per plantejar-me compromissos ineludibles i la conseqüent vetllada amb la tieta anna maria que ja us deu començar a sonar. Podria fer un blog només amb les historietes de la tieta anna maria, i totes les situacions incomodíssimes per les que m'ha fet passar des que tinc ús de raó. Sempre ha estat un model: allò en que no em volia convertir. (m'ha quedat molt a saco això, no?)
I ara sí: us dono més detalls de demà diumenge. Palau de la música a les 21'00 , amb el flamant i estupendu Cor de Noies i les flamants i estupendíssimes Gema 4, i un grup de percussió, guitarres, piano... Com que és un assaig general pot anar-hi tothom, ningú s'ha de mudar, és gratis, i veureu al principi com fem proves de so i altres coses. El concert de dilluns té les entrades esgotades des de fa dies, perquè l'han anunciat molt per ràdio. Si algú vol venir, que em deixi un comentari per aquí. ;)
Un petonet guapos!


viernes, abril 25, 2003

The big thing!
Uala, acabo de trobar una caixa on guardava coses de batxillerat i records. I m'he trobat amb tots els dossiers de cinema i video, i sobretot el paperam del curtmetratge. Els guions, les llistes de gent que va participar (més de cinquanta persones!), els lloc on vam gravar, qui va gravar, què, com, el quadre d'escenes, l'story board... fins i tot un diari de camp!
Dotze minuts i quinze segons de curtmetratge que sintetitzaven dos anys de treball. Ufff... tothom, tothom va ajudar moltíssim, i crec que poques vegades he disfrutat tant fent alguna cosa. El resultat... el millor, com sempre que tanta gent es mou per participar en un projecte (i sense ànim de lucre!). Recordo els dies de rodatge, durant aquell Nadal, i el muntatge a l'ESDI de Sabadell (merci Maria!)... I després, el dia de l'estrena, que va nevar a Barcelona, i després de veure el curtmetratge en pantalla gran tothom va sortir a fora a fer el pàmfil amb la neu...
No sé, en aquella època jo m'ilusionava més per les coses em sembla. Almenys pel curt estava mega motivada. I ara en canvi, per la Big thing! no és el mateix. Potser perquè arrel de plantejar-la hi ha hagut tants problemes amb la gent que m'estima, i he descobert que l'amor pot ser també egoista. O és egoista la gent que m'estima? (no tota, evidentment!)
Tot i això, també l'estic preparant força bé, la Big Thing. Amb més d'un any d'antel·lació... Amb perseverància, i claredat. Tocant de peus a terra. I si igualment no surt per a quan espero... serà més endavant. Sense cap dubte.


jueves, abril 24, 2003

Hola... ets la noia de l'experiment, oi?
Vine, passa. (pausa) Seu, aquí. Tu ets... la Carme, oi? Mira... primer de tot et passarem un test de personalitat (una versió reduïda de l'EPQ), i després un test mèdic. És un moment, ja veuràs que és molt curtet. ("s'irrita amb facilitat?" "diria que es preocupa per coses innecessàriament?" "li agrada fer mal a animals?" "alguna vegada ha desitjat estar mort/a?"). El test mèdic... mira , és aquest. ( "pateix vostè alguna alèrgia, síndrome de Kinefelter, o malaltia cardíaca?" "si vosté és una dona, creu que podria estar embarassada?" "ha pres algun tipus d'analgèsic o antibiòtic durant les últimes 24 hores?" "ha pres drogues durant les últimes 24 hores?"). Ja estàs? molt bé... Saps de què es tracta l'experiment? No? Ahh... doncs... es tracta d'avaluar la resistència al dolor físic...
Comencem?
;)


miércoles, abril 23, 2003

M'he aixecat inexplicablement feliç (potser perque ma germana tenia posada la cançó Fama (I wanna live forever) a tota òstia), he ensumat el cafè de ma mare, he vist el solet per la finestra, i he recordat que era Sant Jordi. Avui és el primer Sant Jordi en sis anys que no tinc nòvio. ;)
I sabeu què? ara mateix baixo a visitar la Ing que està venent roses, a comprar-me un llibre que em faci il·lusió i a disfrutar d'aquest dia.... que encara fa poc que ha començat i que pinta maco, maco! Y por guapa y hermosa, me regalo una rosa! ;) muaaaa! ja us explicare com m'ha anat!


martes, abril 22, 2003

Abre los ojos
Que maco (o no!). Obrir els ulls. I descobrir com són els coses en realitat. Que allò que sembla tan maco, potser no ho és tan. I allò que sembla cert és fals.
Sempre hi ha color. Potser l'únic que hem de fer és voler trobar-lo. I valorar-lo!
;)