Goldenlady

sábado, abril 19, 2003

hola wapos i wapes!
Estic tenint uns dies xof, i en consequència els meus post ho reflexen. A part no tinc gaires ganes d'escriure... us continuaré visitant a tots, i de moment m'agafo uns dies de reflexió. Un petonàs a tothom!


viernes, abril 18, 2003

S'està gestant en mi una transformació. Em trobo en aquell punt en què alguna cosa important està canviant (més aviat, s'està acabant). Aquest canvi genera una mini-crisi i la mini-crisi un conflicte intern. El segueix la superació del conflicte. Emergiré de tots aquests processos una mica transformada i diferent. (Aquí us hauríeu d'imaginar la Venus de Milo, a sobre de la petxina, sortint del mar, amb l'aigua que encara cau de la seva pell). Havent superat alguna cosa més, aprenent. Tornant a respirar, però amb una mirada nova.
Ja us aniré informant.
P.D.: L'últim post vaig posar que estava molt trista, i que no sabia ben bé perquè. És evident que si que tenia una idea aproximada de la raó, però encara no l'havia definit. I no us preocupeu, que a mi estar trista tampoc em desagrada tant. Trobo que és l'única manera de saber ben bé que és estar content, i trobo que és tan natural com estar content. Quan estem contents, moltes vegades no ens preguntem perquè, ni ho trobem estrany, però no entenem gaire la raó de la tristesa. Crec que una dosi de tristor de tant en tant és fins i tot terapèutica.


jueves, abril 17, 2003

Allò que diem
Suposo que ja haureu vist que ara em dóna per posar títols als post. ;)
Últimament, llegint Diària, el nostre amic Albert ha fet que em plantegés diferents coses, però totes relacionades d'alguna manera. Primer va ser allò que és possible o impossible de ser publicat en un post, per raons íntimes, per no voler que algú ho sàpiga en un moment determinat, o perquè volem explicar-ho a algú, però no directament, i tot i que el post permet això, no ens manté realment ocults als ulls dels altres.
Avui ha escrit sobre què guai és posar el dit a la llaga, quin plaer inmediat que dóna i què amarg que resulta a la llarga.
Us confesaré un secret, jo sóc una borde consumada i compulsiva. Dic moltes frases que poden semblar cruels i plenes de maldat, però que realment no tenen cap intenció maligna, em surten de dins. Les provoquen unes situacions, unes persones i uns comentaris determinats. A vegades aquestes coses que dic volen fer conya, donar una nota humorística, però sovint resulten cíniques i àcides... de fet és el tipus d'humor que a mi m'agrada. Ummm...
Moltes vegades ni tan sols me'n adono del que he dit, fins que ho he dit, i ha resultat mordaç i sagnant. Veig com qui sigui a qui involuntàriament he atacat fa una ganyota de dolor (o de ràbia o de mal rotllo), i és llavors quan el que rep el cop més amarg sóc jo. Jo soleta em consumeixo de ràbia pensant que sóc així, que no me'n puc callar ni una (o molt poques), que sovint la cago per aquesta mania, aquest defecte de dir allò que se'm passa pel cap... A vera, tampoc creieu ara que ho faig sempre això, de fet tinc bastants amics, o sigui que sóc suportable... xD
I després allò de posar al post el que et sembli. Ummm... que passaria si jo fes un post escatològic sobre, per exemple la regla? Imagineu-vos que descric les tonalitats dels vermells, i altres propietats del suplici mensual... No perquè sí, si no perquè m'ha inspirat pel que sigui... Què pensaríeu vosaltres? aquesta noia està sonada, o q coxina que és, o se li'n va la bola, la tia ha escrit un post sobre les seves sanguinolències menstruals!!!!
A mi em podria ser exactament igual el que pensèssiu tots, de fet si em vé de gust, escriuré un post sobre el que em sembli, però després em faria molta ràbia que algú que jo no desitjo el llegís. Sí, sí, aquella paia o paio que pel que sigui tenen el teu blog, i de casualitat un dia el visiten perquè un colega seu blogger li ha passat. "A vera aquesta tia que escriu... ÒsTiA!" I que després el conegués pel que sigui, i fos un paio o paia que a mi no m'inpira bon rotllo i que sapigués com és i que m'inspira (tornant a l'exemple) la meva regla. I el que em resultaria insuportable: que em fes comentaris al respecte. O brometes. Jo que sé.
Clar, la solució pot ser no escriure.
Què opineu? és que em sembla un debat molt interessant.
Altres coses que tenia ganes d'escriure: avui ha arribat el Titus, un nou gat a casa. (Ara en tinc dos: la Shirley Temple, i el TItus!). És siamès amb els ulls blaus. La shirley li bufa, però se li passarà, suposo.
I lo últim: estic molt trista. No sé ben bé perquè, però estic trista. Un bes a tots.


martes, abril 15, 2003

El hombre propone y Dios dispone (i fa el que li dóna la gana)
Jo anava a marxar tota una setmana de Saint Tour. Es presentava interessant, divertida, de farra desenfrenada... Ens proposàvem assolir tres objectius, tres poblacions, viure una farra desenfrenada (ho repeteixo conscientment,deprimidament i ralladament) i hores i hores de festa i "desenfreno". Que més podia esperar jo, si marxava amb sis amics (i cap amiga), carregats amb alcohol i altres substàncies que ens eleven l'ànim... Si ja havíem comptat amb tot tipus de comoditats: un cotxe, menjar en abundància, un amic que és molt bon cuiner, cases ben equipades, molta música, i una festa a Vilassar amb tothom que es volgués apuntar el dijous.
Però coses del destí, diumenge em va sorgir un imprevist que m'obligava a quedar amb els meus amics pel matí per que em portessin les maletes, i jo anar fins a Sallent, a prop de Manresa a celebrar un aniversari amb les de la universitat (cosa que ja us dic jo, vaig fer per raons molt maques, i em va venir molt de gust) a passar-hi el dia. Un dia que s'havia aixecat molt gris i plujós, però ple de coses a fer. I estant a vint quilòmetres de Manresa, rebo una trucada al meu mòbil d'un número desconegut. (Qui va inventar els mòbils? Perquè hem d'estar sempre localitzables?)
"Hola, te llamo de Cortefiel para decirte que has superado el proceso de selección, y para ver si podías empezar este jueves, y el sábado. Te va bien?"
MERDA, MERDA, MERDA!
I acabo d'arribar de la meva curta Saint Tour. (De dilluns a la nit a dimarts a la nit. Olé.) He tornat avui perquè demà m'he de donar d'alta de la seguretat social de manera independent dels meus pares, que com que mai havia treballat amb contracte i sempre en negre, doncs encara no en tinc, i a Cortefiel m'han dit que ells no me'l fan. La putada és que per fer-te això necessites el DNI, i jo el tinc caducat des de fa un any. (sóc un cas!), i no sé si amb el resguard del DNI també t'ho poden fer. En fi...
He estat a punt de sudar de currar aquests dies, però necessito treballar si l'any que vé vull fer The big thing!, i a més que ja porto moltes entrevistes, i poca feina. Total, dijous a la nit pujo a Vilassar a la festa, i em quedaré a dormir, i baixarem després de dinar. I dissabte no pensava fer res. Aixxxxx.
A més que he notat que estàvem una mica apalancats tots. Quan vaig arribar a la casa el dilluns a la nit, ja estaven de relax i sofà. Per cert, que hem gravat en vídeo, i serà un vídeo molt divertit, n'he vist ja un tros i pinta super bé. ;)
Dilluns a la nit ja tenia mono de blog. En què m'heu convertit? Un petonàs