Goldenlady

domingo, abril 13, 2003

Escoltant: Madame hollywood
Superaré la rallada que m'ha suposat que el post se m'hagi esborrat i el tornaré a escriure. ;)
Ahir vaig anar a una festa d'aniversari. Es feia a una casa a Tiana, que estava molt ben ambientada: torxes, gerros amb rams de flors enormes, espelmes i llums d'oli, tauletes al jardí amb cadires, una sala chill out amb llar de foc i sofàs plens de coixins, una sala on punxava techno un dj, a baix la barra amb música més suau, i barra lliure, on tothom es turnava per fer els cubates. Hi havia tant alcohol que no es va acabar. Érem 94 persones, de les quals jo deuria conèixer unes deu com a molt. M'ho vaig passar molt bé, tot i que només baixar del tren a Montgat, el pantaló se'm va trencar seguint la línia del cul, i deixant a la vista l'inici del cachete (o de la galta). Quin espectacle.A la gent li va fer molta gràcia, però a mi no tanta. I després se'm va caure un dels vidres de les ulleres, amb el que m'he quedat sense ulleres fins demà al matí. (si veieu més faltes de les habituals, ja sabeu perquè és.) Decididament, ahir tenia la nit gafe. A part de tot això, vaig estar força estona amb una noia que sempre m'havia caigut força malament, però per les circumstàncies que siguin després d'haver pillat la taja, d'acompanyar-la a potar pel bosc, haver pixat juntes, i descobrir certes coses que no publicaré a aquí perquè estiguin en secret, m'atreveixo a afirmar que no és tan mala noia com semblava. ;)
Però tot això va ser després del concert, que per cert va agradar molt. El públic es va posar de peu i vam haver de fer dos bisos. La veritat es que totes ens vam quedar força alucinades perquè ens havíem desafinat molt en una cançó (tant que la meitat del cor havia callat i l'altre meitat havia continuat mentre es reia. Jo no podia cantar de tant riure, perquè és una cançó super fàcil i ens estava quedant com una merda, i les més xungues les havíem fet prou bé.) Ens van regalar un cd, una palma petitona (coses de l'església), ens van convidar a begudes, on totes les cerveses eren sense alcohol. Aix...
I enmig de tot això, estic tenint una crisi amb algú que m'importa molt, però que no sé si ens hem cremat tant amb tonteries que ja no ens queden ganes de res junts. De fet això m'està passant més a mi que no pas a ell, i em sap molt greu. Us enrecordeu de la baralla, no? quina merda...
Demà me'n vaig a fer la Saint Tour, en tinc moltes ganes perque veig que m'ho passaré molt bé. M'anirà bé desconnectar una setmaneta! Seran molts dies sense escriure, però tornare amb un resum de les anècdotes més interessants. Tot això ho veurem en el pròxim episodi. ;) Muaaaaaa!
i feu bondat, eh?


viernes, abril 11, 2003

Hola!
Uns quants dies sense escriure. Dimecres vaig tenir la tancada a la facultat. Va estar prou bé, amb un debat-sopar que va durar tres hores, performances on va participar també la vicedegana, que es va quedar a la tancada (és maquíssima aquesta dona), pel·lícules de cinema, també South Park, concert de percussió amb bombos i tambors que va estar super currat, i moment cumba amb guitarres... va estar bé, però a les 5'30 jo estava rebentada, i tenia ganes de dormir i no portava marfèga... em feia un pal ... o sigui q a les sis del matí men vaig anar a dormir, però en un llit amb matalàs!
I ahir vam quedar uns quants per preparar el nostre Saint Tour, una sortideta per la costa catalana, que durarà tota una setmana. Primer dos dies a Comarruga, despres a Gavà, i després a Vilassar de Dalt, tot a cases d'amics. Anirem amb el cotxe d'un i de moment som quatre. Anàvem a ser cinc, però una noia sa rajat a l'últim moment... pinta molt bé, a vera si quan torni us puc penjar una foto!
Avui m'he adormit i no he anat a la uni... m'ha sabut greu, perquè m'estaré molts dies sense veure-les a totes i és una tonteria però m'hagués agradat xerrar amb elles avui. Som una grup força gran de fet som deu noies que anem sempre juntes, tot i quan volem sortir o fer alguna cosa extra mai estem les deu, es quasi impossible. Només hem pogut estar totes una vegada, va ser per l'aniversari de la Mariona. Està clar que de les deu, sempre hi ha amb qui t'hi fas més, però en general són totes molt maques, i ja veus, les trobaré a faltar. ;)
I avui he acompanyat a un bon amic a fer les seves primeres incursions en el món de la conducció de l'automòbil! L'hi van donar el carnet ahir i hem anat a fer una volta, que si fa no fa ha durat una hora i quart. Ho ha fet molt bé, se li ha calat una vegada el cotxe, però tota l'estona anava molt bé. M'agradat anar-hi, he vist als seus pares un moment, que feia temps que no veia, i al seu germà. Ha canviat algunes coses de la seva habitació, i ha enganxat pòsters nous, m'agrada més ara. He recordat moltíssimes coses de feia temps, i és molt maco recordar bons moments.
Em sembla que avui estic una mica pava-nostàlgica, no? Tant del plan remember! aiiiixxxx...
Un petonàs!


martes, abril 08, 2003

Hola!
El dilluns va acabar una mica esgotador, i al final a l'examen no crec que passi d'un tres. A veure que no m'havia matat a estudiar, però igualment crec que era xunguillo, i que s'ha passat una miqueta. La profe aquesta sembla bona dona fins el dia que t'atreveixes a dirigir-li la paraula: moment en que et replica, i pren una actitud hostil. Avui a l'examen crec que si les mirades matessin, jo no seria aquí escrivint això. Seria part de la pols de la meva facultat, i només per demanar-li si em podia donar un full més per fer d'esborrany. Quina mirada. I és més, no me l'ha donat.
Avui estava a les escales mecàniques dels ferrocarrils, i m'he sorprès a mi mateixa donant gràcies a Déu per la seva existència... Estava rebentada. Llavors en la meva reflexió (hem de ser generosos donant les gràcies), he agraït l'existència de l'ascensor, he reconegut també la magnificència del metro, i anava a dir alguna cosa del ferrocarril quan la meva pregària s'ha interromput. Jo sudo de resar per un ferrocarril que va lentíssim, que surt cada 12 minuts més o menys segons les hores, que s'atura cada dos per tres, i que tot i que va a petar cada matí, és deficient! (no vull dir q les escales mecàniques no ho siguin, sempre estan espatllades, al igual que els ascensors i el metro, però no sé perquè crec que els ferrocarrils estan pitjors.)
I demà torno a tenir una entrevista de curru, la gent no para d'entrevistar-me, però no se'm queden a enlloc. Que no se'n adonen que sóc una perla?
Pels fans del Cor de Noies, aquest dissabte 12 d'Abril, a les 21'00 hores, a la Capella de santa Maria, del c/Santa Maria Claret, num.47. És gratis perque col·laborem amb una ong, però podeu fer les vostres aportacions solidàries. Jo hi seré evidentment, vestideta amb el traje, esl que ja em coneixeu em trobareu ràpidament. Els que no, i tinguin ganes de veure un bon concert, i a més conèixer en viu i en directe la goldenlady, ja saben on trobar-me.
Frase del dia: Dibuixeu o calleu! No deixeu cap nota per dibuixar, cap silenci que no expressi, cap to deixat anar! Dibuixeu amb la veu! (Lluís vilamajó, director del Cor de Noies, en un moment de desesperació com tants, suposo).
Un petonàs a tots de bona nit!